martes, 30 de agosto de 2011
lunes, 29 de agosto de 2011
Lectura que hice en el KO de agosto 11 : "Paisaje marino" traducido al catalán
PAISATGE MARÍ
Jo sóc com la roca
del paissatge marí:
amarrada a la terra, immòbil.
Sóc negació de moviment:
quieta permanència en un punt quiet.
L'horitzó marca en el meu front
velles arrugues de temors i dubtes.
Una au passa
per ensenyar-me l'art del risc
i amb el seu vol em parla
de la fugacitat d'allò finit.
Em relata que en la gosadia del volt
es manté l'harmonia del viatge.
S'allunya creuant l'horitzó
i des de la seva dansa alegre
em fa senyals, molt a poc a poc.
M'invita a pensar
que existeix una recta divisòria de blaus,
la línia que difumina les respostes
i crea reconciliacions.
I en el seu vol distant
de baix a dalt
cau i s'alça amb el vent.
Però la roca tem desprendre's.
Quieta i en silenci només pot esperar
la visita diària d'altres aus
o escoltar el ritme diferent
de noves onades
modelant la seva duresa.
Jo sóc com la roca
que dubta i té por
quan tu t'acostes.
I el meu dubte és una paret
entre la teva mà i la meva.
Sylvia Trinxet
Transmutaciones, 1995. Editorial Bronce, Editorial Viena (Columna), Barcelona
Jo sóc com la roca
del paissatge marí:
amarrada a la terra, immòbil.
Sóc negació de moviment:
quieta permanència en un punt quiet.
L'horitzó marca en el meu front
velles arrugues de temors i dubtes.
Una au passa
per ensenyar-me l'art del risc
i amb el seu vol em parla
de la fugacitat d'allò finit.
Em relata que en la gosadia del volt
es manté l'harmonia del viatge.
S'allunya creuant l'horitzó
i des de la seva dansa alegre
em fa senyals, molt a poc a poc.
M'invita a pensar
que existeix una recta divisòria de blaus,
la línia que difumina les respostes
i crea reconciliacions.
I en el seu vol distant
de baix a dalt
cau i s'alça amb el vent.
Però la roca tem desprendre's.
Quieta i en silenci només pot esperar
la visita diària d'altres aus
o escoltar el ritme diferent
de noves onades
modelant la seva duresa.
Jo sóc com la roca
que dubta i té por
quan tu t'acostes.
I el meu dubte és una paret
entre la teva mà i la meva.
Sylvia Trinxet
Transmutaciones, 1995. Editorial Bronce, Editorial Viena (Columna), Barcelona
miércoles, 10 de agosto de 2011
domingo, 7 de agosto de 2011
lunes, 1 de agosto de 2011
El poema "Amarillo", de mi poemario TRANSMUTACIONES, leido por Tony Bravo en el KO de 29/7/11
AMARILLO
El sol ha cubierto un nuevo estadio
por encima del blanco,
agotando los demás colores
para caber en otro instante.
Lo que antes me llama con fuerza
-recobrada del efecto de los cielos-
es el gris claro de la roca,
proponerme entrar en su diálogo
o devolver de su interior
la mirada interrogante.
Después, una sucesión de momentos
reconoce la felicidad
en la suma de matices amarillos
habiendo el verde oscuro de los bosques
rozado el amor en la mirada.
Transmutaciones , 1995
Suscribirse a:
Entradas (Atom)